Amb el desig de connexions més autèntiques, m’allunyo de les xarxes socials, buscant trobades més directes amb les persones. Valoro la bellesa d’una conversa pausada, l’art d’escoltar de debò i la riquesa de compartir sense pressa.
Tot i la meva formació en Community Management, he après que la transformació no depèn de ser vistos. El que realment importa és estar presents en allò que fem, gaudir del procés i créixer amb el que compartim, encara que no sempre ho mostrem. Cuidar-nos a nosaltres mateixos i als altres també passa per preservar intimitats i respectar espais.
Vivim en una època on la pressió de mostrar-nos constantment és palpable. De mitjana, passem més de dues hores i mitja al dia a les xarxes socials, gairebé 40 dies a l’any: dies que podríem dedicar a llegir, descansar, acompanyar qui estimem o simplement contemplar amb calma el món que ens envolta.
Durant aquest ritme frenètic, sovint no només consumim informació, sinó que ens comparem, ens jutgem i cerquem validació en el nombre de seguidors, els “likes” o els comentaris. Però hi ha un altre camí: parar, respirar i reconnectar amb el que realment ens nodreix.
L’excés de presència digital pot fer-nos perdre l’ànima, connectant-nos més amb l’opinió dels altres que amb la nostra pròpia veu interior. Les imatges que compartim poden esdevenir màscares, mentre que la realitat —el que sentim, el que vivim— queda en un segon pla.
No es tracta de rebutjar el món digital ni de jutjar qui l’utilitza. És una elecció personal, fruit de l’experiència i la reflexió, que m’ajuda a conservar espais de silenci i a connectar amb el present.
La vida, els espais que cuidem i la creativitat que expressem ja tenen valor per si sols. Quan els compartim amb calma i autenticitat, esdevenen un regal tant per a nosaltres com per a qui ens envolta.
Triar connectar des del cor, escoltar amb profunditat i actuar amb propòsit fa que la vida sigui més rica i plena. Potser descobrim que el veritable reconeixement no ve de fora, sinó de dins: de la pau i la satisfacció interior que neixen quan vivim en coherència amb allò que som.
La connexió veritable no depèn de necessitat ni pressió. S’origina en la suavitat del silenci i en l’espai que oferim perquè el canvi pugui germinar a poc a poc.
És en aquesta calma que les persones perceben confiança i autenticitat, i és aquí on l’acompanyament mostra el seu veritable valor: profunditat, presència i veritat.
GeoGaia 