Despertar la consciència és obrir la tassa interior: aprendre a aplicar el coneixement a la vida, a transformar el que sabem en accions que reflecteixin la nostra essència.
La llegenda de la tassa buida
Un famós guerrer visità la casa d’un mestre Zen. Amb orgull, li explicà tots els títols i coneixements adquirits després d’anys d’estudis i sacrificis. Li digué que havia vingut a aprendre els secrets del Zen.
El mestre, en silenci, només el convidà a seure i li oferí una tassa de te. Abocà el te fins que la tassa s’omplí i seguí abocant. Sorprès, el guerrer li digué que la tassa ja no podia contenir més te.
El mestre, amb calma, li respongué:
“Exacte. Vostè ve amb la tassa plena. Com podria aprendre alguna cosa?”
I afegí:
“Tret que la seva tassa estigui buida, no podrà aprendre res.”
El despertar comença amb humilitat. Reconèixer les nostres ombres, acceptar tot el que som i escoltar el cor ens permet buidar la ment de prejudicis i soroll. Quan la tassa interior s’obre, l’ull interior pot veure l’essencial invisible als ulls, tal com diu El Petit Príncep:
“No es veu bé més que amb el cor; l’essencial és invisible per als ulls.”

Buidar-nos és crear espai per a la transformació. En la vida quotidiana, això ens permet percebre amb profunditat, aprendre de cada experiència i créixer sense resistències. El veritable despertar és un viatge interior que comença amb l’obertura i la receptivitat, recordant-nos que sempre hi ha més per aprendre i que la saviesa neix de l’observació silenciosa i l’acceptació plena.



