La tassa Buida

Quan les persones comencem a tenir un cert nivell de consciència, es diu que comencem a “despertar”, entenent que amb l’experiència anem adquirint saviesa. La saviesa és l’aplicació del coneixement en la nostra consciència.

La tassa Buida:
Segons una vella llegenda, un famós guerrer, va de visita a la casa d’un mestre Zen.
En arribar es presenta a aquest, explicant-li de tots els títols i aprenentatges que ha obtingut en anys de sacrificats i llargs estudis. Després de tan sensata presentació, li explica que ha vingut a veure-ho perquè li ensenyi els secrets del coneixement Zen.
Per tota resposta el mestre es limita a convidar-lo a seure i oferir-li una tassa de te. Aparentment distret, sense donar mostres de més preocupació, el mestre aboca te a la tassa del guerrer, i continua abocant te encara després que la tassa és plena. Consternat, el guerrer li adverteix al mestre que la tassa ja està plena, i que el te s’escorre per la taula.
El mestre li respon amb tranquil•litat: “Exactament senyor. Vostè ja ve amb la tassa plena. Com podria vostè aprendre alguna cosa?
Davant l’expressió incrèdula del guerrer el mestre va emfatitzar: Tret que la seva tassa estigui buida, no podrà aprendre res “

En la primera etapa del “despertar” es comença a experimentant el món dual. És llavors quan ens afrontem a la nostra obscuritat, és quan comencem a reconèixer les nostres ombres i a integrar la nostra verdadera personalitat acceptant TOT el que som. És quan donem pas a escoltar el nostre cor , és quan donem pas a l’ull que escolta:

“No es veu bé més que amb el cor; l’essencial és invisible per als ulls”
Llibre del petit príncep de A. Saint-Exupéry

Deixa un comentari